CLÀSSICA:
El classicisme musical comença aproximadament el 1750 (mortde JS Bach) i acaba el 1820 aproximadament. La músicaclàssica pròpiament dita coincideix amb l'època anomenadaclassicisme, que en altres arts es va tractar del redescobriment icòpia dels clàssics de l'art greco romà, que era considerat tradicional o ideal. En la música no va existir un classicismeoriginal, ja que no havia quedat escrita cap música de l'èpocagrega o romana. La música del classicisme evoluciona cap a una música extremadament equilibrada entre harmonia imelodia. Els seus principals exponents són Haydn, Mozart i el primer Beethoven (ja que en la seva segona època es va tornarmés romàntic.
Entre molts un dels clàssics de la música clàssica va ser
Ludwig van Beethoven
Llàgrimes van caure dels ulls de la noia al moment en què ella va reconèixer la música, i després amb una veu tremolosa, li va preguntar a ell si era possible que fos el gran Mestre en persona."Si" va respondre Beethoven, "tocaré per a tu". Després d'unsmoments, mentre tocava una de les seves composicions mésvelles, la vela parpellejar, i es va apagar. La interrupció va semblar trencar el tren de la seva memòria. Beethoven es va aixecar, va anar cap a la finestra, i la va obrir, inundant l'habitacióamb la llum de la lluna. Després de meditar uns moments, es va tornar i va dir: "improvisaré una sonata a la llum de la lluna".Després va seguir la meravellosa composició que coneixem tanbé.
COUNTRY:
El country (també anomenat country & western) és un estilmusical sorgit en els anys 20 en les regions rurals del sud delsEstats Units. Va combinar en els seus orígens la músicafolklòrica d'alguns països europeus d'immigrants, principalmentIrlanda, amb altres formes musicals ja arrelades a Amèrica del Nord, com el blues i la música espiritual i religiosa com el gospel, així com del folk mexicà (Ranchera), i aquest , al seu torn, de la balada espanyola (Malagueña). El terme country va començar a ser utilitzat en els anys 40 en detriment del termecountry & western, acabant de consolidar-se en els 70.
Vermon Dalhart
Va ser el primer cantant de country a tenir un èxit a nivell nacionalals Estats Units el maig de 1924, amb "The Wreck of Old'97.Altres pioners importants van ser Riley Puvkett, Don Richardson,Fiddling John Carson, Ernest Stoneman i els grups CharliePoole and the North Carolina Ramblers i The skillet Lickers.
DANCE:
Aquest terme descriu l'estil musical que va néixer durant l'inici de la dècada de 1990, sent caracteritzada per posseir melodiesalegres i energètiques. En alguns casos, s'entén erròniamentque la música electrònica és també música dance, però,ambdues branques musicals posseeixen diferències entre si.
Hi ha derivats de la música dance com ara l'Eurodance, elSynth-Pop, i el Italo Dance, el cuales són adaptacions localssegons la forma i el tipus de cultura que predomini en cada lloc.
Formació de la música dance:
Alguns països van aportar a la formació, divulgació i expansió d'aquest tipus de música, unió de mescles diverses.
GOSPEL: La música gospel, música espiritual o música evangèlica, en la seva definició més restrictiva, és la música religiosa que va sorgir de les esglésies afroamericanes al segle XVIII i que es va fer popular durant la dècada de 1930. Més generalment, sol incloure també la música religiosa composta i cantada percantants cristians del sud, independentment de la seva raça.
La música gospel, a diferència dels himnes cristians, són de caràcter lleuger quant a música. La paraula original és GodSpell,que en castellà es tradueix com «crida de Déu». A aquesta forma de cantar se li va denominar així ja que era un cantevangèlic, per convidar a les persones cap a Déu. Les lletressolen reflectir els valors de la vida cristiana.
intèrprets: cor gospel, spirit .
FLAMENC:
FLAMENC:
El flamenc és un gènere espanyol de música i dansa que es va originar a Andalusia al segle XVIII, que té com a base la música ila dansa andalusa i en la creació i desenvolupament van tenir unpaper fonamental els andalusos d'ètnia gitana. [1] El cant, el toc iel ball són les principals facetes del flamenc.
La paraula flamenc, referida al gènere artístic que es coneix sota aquest nom, es remunta a mitjan segle XIX. No hi ha certesa de la seva etimologia, per la qual cosa s'han plantejat diverses hipòtesis:
Per paral · lelisme amb l'au camallarg del mateix nom.
Per ser la música dels "fellah-minva", els camperols moriscssense terra.
Perquè el seu origen està en Flandes.
Perquè als gitanos se'ls coneix també com flamencs
JAZZ:
El jazz és un estil musical que neix a finals del segle XIX als Estats Units i que s'expandeix de forma global al llarg de tot elsegle XX
La història del jazz es caracteritza per dos trets fonamentals:
* Per la seva constant assimilació d'altres tendències musicalsestilística o culturalment alienes a ell, de l'altra, per la sevacapacitat de generar altres estils musicals, com el rock and roll,que acabaran per evolucionar de forma independent al jazz.
* Per la successió de forma ininterrompuda d'un nombrós conjunt de subestilos que, vistos en perspectiva, manifesten entre algunsd'ells enormes diferències musicals.
POP:
Música Pop és aquella que, al marge de la instrumentació itecnologia aplicada per a la seva creació, conserva l'estructuraformal "vers - tornada - vers", executada d'una manera senzilla,melòdic, enganxós, i normalment assimilable per al gran públic.Les seves grans diferències amb altres estils estan en les veusmelòdiques i clares en primer pla i percussions lineals irepetides. Va començar al segle XX a Anglaterra, en la dècadadels 60.Michael Jackson és el màxim representant d'aquest estil.
En la història diu que, l'expressió "música pop" no era entesacom un gènere musical amb característiques musicalsconcretes. El catalogat com a música "Pop", Apòcope de"Música Popular", era entesa com el contrari a la música de culte, a la música clàssica. Sota aquesta definició entraven estilscom el rock, el funky, el folk o fins i tot el jazz. El pop era entèscom aquest gran grup de músiques per a la gent d'escassacultura musical. Amb el temps, el pop ha anat guanyant-se la seva accepció com a estil musical independent, lliurant, a més, del sentit pejoratiu i negatiu al que se li vinculava.
REGGAE:
El reggae és un gènere musical d'origen jamaicà (l'adjectiujamaicà s'aplica a les persones). El terme reggae algunesvegades és usat àmpliament per referir-se a la majoria delsritmes jamaicans, incloent ska, rocksteady i dub. El terme és mésespecíficament usat per a indicar un estil particular que es va originar després del desenvolupament del rocksteady. En aquestsentit, el reggae inclou tres sub-gèneres: el Skinhead Reggae, elroots reggae i el dancehall.
ROCK AND ROLL:
El Rock and Roll va emergir com un estil musical definit enEstats Units en la dècada de 1950, alguns elements del rock androll poden ser escoltats en les gravacions de blues tan llunyanescom dels anys 1920.
N'hi ha que daten l'origen del rock and roll a 1954, amb el treballdiscogràfic de Bill Haley i el seu grup Bill Haley and the Haley 'sComets, especialment amb "Crazy Man Crazy" (1954) i el seu gran èxit "Rock Around The Clock" (1955), que tanta influènciatindria en John Lennon. Altres consideren com a creador a LittleRichard o Elvis Presley i trien com a data del començament del rock and roll el 1954, any en què Presley va editar el seu primerdisc.
Cadascun dels seus subgèneres poden barrejar subtilment entre si i poden a més recollir elements de cadascuna de les sevessub-ideologies, el que fa al rock una cultura variada i rica en pensaments i sons.
TANGO:
El tango és un estil musical i una dansa rioplatense, propi de lesciutats de Buenos Aires, Montevideo i Rosario, [1] de naturalesanetament urbana i renom internacional. Musicalment té formabinària (tema i tornada) i compàs de quatre cambres (tot i quese l'anomena «el ritme del dos per quatre»). Clàssicaments'interpreta mitjançant orquestra típica o sextet i reconeix elbandoneón com el seu instrument essencial.
La coreografia, dissenyada a partir de l'abraçada de la parella,és summament sensual i complexa. Les lletres estan compostesamb base d'un argot local anomenat lunfardo i solen expressarles tristeses, especialment «en les coses de l'amor», [2] que senten els homes i les dones de poble, circumstància que hoemparenta en certa manera amb el blues , sense que això obstiper al tractament d'altres temàtiques, fins i tot humorístiques ipolítiques.
SALSA:
La salsa és un gènere musical de música afro caribenyallatinoamericana, que va sorgir a Nova York. Va ser creat perimmigrants llatinoamericans, especialment de Cuba, Puerto Rico iRepública Dominicana, que en els anys seixanta van barrejarritmes tradicionals llatins amb elements del jazz segons l'exemple del mambo i del cha-cha-chá. Amb el que van donar fons a la música amb diversos tipus d'instruments de percussió, l'estil salsaés la principal música tocada en els clubs llatins i és el «polsessencial de la música llatina», d'acord amb l'autor Ed Morals. I la figura precursora va ser, el dominicà Johnny Pacheco en crear la pauta a seguir amb la seva empresa, Fania Records.
AMBIENT:
L'ambient és un gènere musical en el qual el so és més importantque les notes. Generalment s'identifica per ser àmpliamentatmosfèrica i ambiental per naturalesa. La música ambientevolucionar des de les formes musicals semi-audibles de principis del Segle XX, de l'impressionisme d'Erik Satie, a travésde la música concreta i el minimalisme de Terry Riley i PhilipGlass, i el deliberat acostament sub-audible de Brian Eno.
GRUNGE:
El grunge, de vegades conegut com a so de Seattle, [6] és un subgènere del rock derivat de l'indie rock i del rock alternatiu influenciat pel noise pop, prenent sons propers al hard rock, el punk i el hardcore punk i amb estructures properes al pop rock clàssic. [1] [2] [3] Va sorgir a finals de la dècada dels vuitanta, amb grups provinents principalment de l'estat nord-americà de Washington, en particular, de l'àrea de Seattle. La primera companyia que va impulsar i va donar a conèixer el gènere va ser la discogràfica Sub Pop, donant suport a bandes que serien fonamentals en el desenvolupament del naixent gènere, com Green River, Soundgarden o Nirvana. Les característiques distintives del so grunge eren les seves guitarres fortament distorsionades i enèrgiques, melodies vocals moltes vegades enganxoses i repetitives així com els canvis de ritme de les cançons enquadrades dins del gènere, mentre les seves lletres es caracteritzaven per reflectir apatia i desencant.bandes: nirvana, pearl jam ...
HIP HOP:
El hip hop o hip-hop és un moviment artístic que va sorgir als Estats Units a finals dels anys 1960 en les comunitats afroamericanes i llatinoamericanes de barris populars novaiorquesos com Bronx, Queens i Brooklyn. El DJ Afrika Bambaataa va subratllar els quatre pilars de la cultura hip hop: MC, DJ, breakdance i grafit Altres elements inclouen el beatboxing.La música hip hop o rap és un gènere musical que es va desenvolupar com a part de la cultura hip hop, i es defineix per quatre elements estilístics: MC, DJ / turntablism, sampling (o síntesi de so) i beatboxing. El hip hop va començar al South Bronx de Nova York al començament dels anys 1970. El terme rap sol utilitzar com a sinònim de hip hop, si bé hip hop també fa referència a les pràctiques de tota aquesta subcultura.
R & B:
El R & B contemporani (també conegut com R & B) és un gènere musical de música popular occidental (predominantment nord-americà i canadenc en origen) la iteració actual del gènere que va començar en els anys 1940 com a música rhythm and blues.Encara que l'acrònim «R & B» s'origina de la seva associació amb la música rhythm and blues tradicional, el terme R & B és avui en dia més freqüentment usat per definir un estil de música afroamericana que té el seu origen després de la desaparició de la música disc en els anys 1980. Aquest nou estil combina elements del soul, el funk i el dance, i, des de 1986 amb l'arribada del R & B d'estil New Jack Swing, el hip hop.
MÚSICA ELECTRÒNICA:
Música electrònica és aquell tipus de música que empra per a la seva producció i interpretació instruments electrònics i tecnologia musical electrònica. En general, pot distingir entre el so produït utilitzant mitjans electromecànics d'aquell produït utilitzant tecnologia electrònica. Exemples de dispositius que produeixen so electromecànica són el telarmonio, l'òrgan Hammond i la guitarra elèctrica. La producció de sons purament electrònica pot aconseguir mitjançant aparells com el theremin, el sintetitzador de so i l'ordinador.La música electrònica es va associar en el seu moment exclusivament amb una forma de música culta Occidental, però des de finals dels anys 1960, la disponibilitat de tecnologia musical a preus assequibles permetre que la música produïda per mitjans electrònics es fes cada vegada més popular. En l'actualitat, la música electrònica presenta una gran varietat tècnica i compositiva, abastant des de formes de música culta experimental fins a formes populars com la música electrònica de ball.
Gracias
ResponderEliminar